L’art urbà com a pràctica transformadora.

Marina Agut.

El costum d’utilitzar les parets del carrer com a medi d’expressió, de propaganda o de denúncia, es remunta a la prehistòria on a les parets de les coves hi dibuixaven els animals que volien caçar, a l’antic Egipte amb els geroglífics, etc. Avui en dia això es tradueix al graffiti i com molt acertadament va dir Mayakovsky, “els carrers son els nostres pinzells, les places les nostres paletes”, frase que ens serveix per començar aquest petit comissariat sobre l’impacte que poden arribar a tenir les intervencions al carrer.

Un graffit fet a una paret pública no deixa de ser una pràctica hacker, ja que generalment, el Mur en qüestió no es de la teva propietat, per tant entra el tema de les autories anònims o sota pseudònims. El fet de no que el que pintes/escrius, no s’atribueixi a la teva persona et dona llibertat absoluta en quant a que tot s’hi val.

Sabent que estem en un punt on totes les persones patim dia a dia una bombardeig constant d’imatges, em fa qüestionar-me, fins a quin punt ens pot arribar a interpel·lar quelcom que veiem pel carrer.

Així que en aquest comissariat he seleccionat varis artistes urbans, que la seva obra s’ha fet famosa ja que ha destacat en un món ple d’imatges, i exposo quins poden ser els motius per a que això s’hagi donat.

Artista: Invader
Bilbao 2017
Imatge de la seva pàgina web

Aquest artista urbà francès es dedica a anar per les diferents ciutats del món i enganxa a les parets aquest personatges del joc d’arcade Space Invaders fets amb peces quadrades de color tipo mosaic. I després ho documenta com una invasió. El seu discurs tracta, d’alliberar l’art dels seus àbitats habituals que poden ser museus o institucions. Però també consisteix en alliberar els Space Invaders de les pantalles de televisió dels seus videojocs i portar-los al nostre món físic. Més enllà d’això la seva materialització, es la que des del meu punt de vista la fet tant popular. El fet d’utilitzar rajoles de ceràmica esmaltades en totes les seves obres, fa que adquireixin aquest quelcom que té lo artesanal que fa que les persones ens ho mirem de forma més detinguda. Així com amb els mosaics grecs i romans.


Artista: Frank Shepard Fairey
2001

La campanya Obey es pot explicar com un experiment de fenomenologia. El primer objectiu de la fenomenologia és despertar un sentiment de meravella sobre l’entorn propi. La campanya Obey estimula la curiositat i portar a la gent a qüestionar-se tant la campanya com la seva relació amb l’entorn. Com que la gent no està acostumada a veure anuncis o propaganda on el missatge que es vol transmetre no sigui obvi,la propaganda Obey fa que les persones es parin a refleccionar sobre el perquè, fins hi tot, si no s’hi arriba en un primer moment, portant-los a la frustració. El mitjà és el missatge. Reivindica l’espai públic com a espai principal per a la vida artística i cultural, proposant una crítica a l’hegemonia estètica i presencial de la publicitat, encapçalada per les grans corporacions financeres.

La repercució va ser tant elevada que fins hi tot es van començar a fer peces de roba amb aquesta imatge, a dia d’avui tant icònica.

Love is in the air
Artista: Banksy
Jerusalem, 2003

Mitjançant aquesta obra Banksy busca interpel·lar el públic proposant “bombardejar” amb flors (metàfora d’amor) ens lloc de amb bombes (metàfora de mort). El lloc on va aparèixer aquesta obra per primer cop no es pas casual, degut als conflictes que es donen en aquesta zona del món. Qualsevol obra de Banksy crec que podria estar en aquest comissariat, ja que totes les seves obres, de caire crític i social, porten als seus espectadors a pensar.


Imatges preses per mi de texts de les parets de l’exposició de Banksy a Ifema, Madrid.

OakOak és un artista francès sense cap tipus d’educació artística. No obstant això, ha aconseguit deixar la seva marca en els carrers de vàries ciutats a base d’ocurrències i referències creatives a la cultura Pop. OakOak aprofita cada racó, espai, falla urbana o acomodament de mobiliari per a presentar-nos les accions de personatges reconeguts arreu del món.

La seva manera d’interpel·lar al públic es bàsica i simple, la seva obra es una causant de somriures, de sorpreses agradables.

Així doncs com a conclusió treiem que, a dia d’avui, tot i l’existència de xarxes socials, el carrer seguix sent (per sort), i espero que segueixi sent aixi, un dels es aparcats més importants, i per tant un dels medis de comunicació d’idees, pensaments o simples somriures més eficaç. Hi ha moltíssimes maneres d’interpel·lar a la gent, de tranformar-les, ja sigui amb una opinió sobre un tema com pot ser la guerra, generant-lis curiositats, etc.

Webgrafia:

http://www.oakoak.fr/

https://obeygiant.com/

http://www.banksy.co.uk/

https://www.space-invaders.com/home/

https://www.homines.com/arte_xx/arte_urbano_politico/index.htm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s