La fi de la privacitat

En aquesta nova etapa de la humanitat la tecnologia és capaç d’ aportar-nos una infinitat de recursos positius, però al mateix temps ens ha arrevatat una de les necessitats més importants que requereix l’ésser humà per a construir-se com a persona, la privacitat.

Les següents sis obres artístiques denuncien aquesta perduda, que s’ha donat lloc en l’espai d’Internet i les noves tecnologies, i com la nostra actitud despreocupada ens ha portat a perdre el control sobre aquesta situació.

Zoom Pavilion
Rafael Lozano-Hemmer i Krzysztof Wodiczko
2015 

Zoom Pavilion és una instal·lació interactiva que consisteix en una projecció sobre tres parets a través de 12 sistemes de videovigilància. Aquestes càmeres utilitzen algoritmes de reconeixement facial per detectar la presència dels participants i registrar amb zooms agressius els seus rostres. ¿Som conscients que cada dia estem més rodejats d’aquesta tecnologia?

A China, per exemple, ja hi han 170 milions de càmeres equipades amb intel·ligència artificial que poden reconèixer rostres, identificar edats, la etnia y el gènere de les persones. Això implica que les autoritats poden emparellar la imatge d’un vianant amb la fotografia del document d’identitat i accedir a tots els moviments d’aquesta persona, si ha sigut productiva durant el dia, si és o no un bon ciutadà, amb qui ha estat en contacte, etc.

En definitiva, hem convertit una cámara en un arma capaç de violar la nostra privacitat. Aquesta tecnologia es troba als centres comercials, als radars de carretera, als sistemes de vigilancia privats i als de seguretat en espais de trànsit com estacions o aeroports, als nostres iPhones cada cop que fem una fotografia o a la plataforma de Facebook desde que aquesta és capaç de buscar quines son les persones que apareixen a les imatges que no estan encara etiquetades. Sobre aquest últim cas cal afegir que amb la identificació facial, els usuaris estan informats sobre quines imatges seves són publicades a la red, però, no és al mateix temps una normalització de la situació? Deixem de tenir el control sobre la nostra pròpia imatge i en comptes de remediar-ho desde la rel, ho acceptem, ho normalitzem i busquem la manera de conviure amb aquest sistema de control que nosaltres mateixos hem creat i del qual sembla que no en volem sortir.

CV Dazzle
2017

Davant d’aquest conflicte de l’era digital CV Dazzle explora com camuflar-se davant les càmeres detectores de rostres, i ho ho fa a través de la moda i el maquillatge. Aquesta és una de les cares irreconeixibles per a diversos algoritmes de identificació facial d’última generació.

Ja que en molts llocs públics no està permès tapar-se la cara o portar una màscara el que es decideix fer en aquest projecte és trencar la continuïtat del rostre i crear un manual de possibilitats a l’abast de qualsevol que vulgui ser invisible als ulls d’un detector facial.

Aplicar maquillatge que contrasti amb el teu to de pell en tons i direccions inusuals, desenvolupar un aspecte asimètric o ocultar la forma elíptica del cap són eines per fer-ho.
CV Dazzle aconsegueix bloquejar la detecció creant un anti-rostre.

La tecnologia ens influencia i ens modifica, o ve per a adequar-nos o ve per a diferenciar-nos i a situar-nos en contra d’ella. És a dir, vivim en una constant adaptació a la tecnologia, seguirem sent humans tal i com ho som avui en dia, o ens acabaran destruint les futures tecnologies?

POV Headband
Aram Bartholl
2015

POV (Point Of View) Headband és un workshop que convida als visitants a crear les seves pròpies bandes amb els seus smartphones i colocarles als seus respectius fronts.

El POV converteix la pantalla privada del mòvil que portem a la mà en una pantalla pública al descobert. Gairebé sembla que l’espectador pot mirar dins del cap del portador.

Quan més d’una persona porta un POV, es genera una situació de mirall entre els participants que reflecteix les moltes capes de la realitat de la vida virtual d’avui en dia.

Filmar i fer fotografias en públic ha augmentat exponensialment a mesura que els telèfons mòbils s’han anat convertint en una extensió més del nostre cos i les reds socials s’han apoderat de la nostra rutina. Ja no tan sols ens controlen les càmeres de videovigilància i els softwares de reconeixement, nosaltres mateixos ens hem convertit en controladors i supervisors dels que ens envolten i al mateix temps creem i mostrem contingut íntim contínuament per a que la resta també puguin vigilar-nos.

En un control social horitzontal on les persones ens vigilem rutinariament les unes a les altres, hem optat per ajustar-nos a les regles i viure amb la pressió de representar y ser representades. Ens trobem, com diu Hito Steyerl a Los condenados de la pantalla, en l’era del paparazzi massiu i el voyeurisme exhibicionista que converteix la gent en víctimes o en celebritats, o fins hi tot en les dues.

Poisonous Antidote
Mark Farid
2016

L’autor d’aquesta obra exposa en directe a través d’una web tot el contingut del seu movil creat en un mes (fotografies, ubicacions, missatges, etc).

Creiem que Internet és un espai separat de la realitat, però no anem a Internet, estem dins d’Internet, estem sempre en línea. Aquest espai canvia contínuament i tots ens ajustem a ell reunint i registrant sense parar dades sobre nosaltres mateixos.

¿Som conscients de la enorme quantitat de dades que compartim amb Internet?

Cerquem al Google quins son els nostres problemes, a través del historial de búsqueda es pot reconstruir una gran part del nostre pensament, deixem rastre del que ens agrada i del que no, busquem el que planajem fer, mitjançant les reds socials parlem amb els nostres familiars i amics, mostrem tots els nostres moviments i per si no fos suficient, actualitzem contínuament la nostra imatge pública.

Aquest conjunt de dades son capaces de crear una identitat digital sobre la teva persona. Aleshores, podem conèixer algú a través de les dades que genera?

The Dating Brokers 
Joana Moll
2017

En aquest projecte l’artista Joana Moll compra a la companyia USDate 1 milió de perfils de cites en línia per 136 €. El lot de perfils de cites que va comprar incloïa fotos (gairebé 5 milions), noms d’usuari, adreces de correu electrònic, nacionalitat, sexe, edat i informació personal detallada, com la seva orientació sexual, interessos, professió, característiques físiques completes i trets de personalitat. Aquest projecte intenta destapar la existencia, i no insignificant, de companyies que estan aprofitant aquesta informació sense el consentiment conscient dels usuaris.

La publicitat, la gran empresa explotadora d’aquestes dades, juntament amb Google decideix quina informació mostrar a cada individu. Això significa que quedem restringits i limitats a algoritmes personalitzats, creient que tenim autonomia per seleccionar lliurement el que volem veure.

No som propietaris dels nostres perfils a les reds socials, són aquestes plataformes les que posseeixen tota la informació publicada. No podem eliminar ni alterar cap dada archivada. Instagram, per exemple, és l’amo de la nostra personalitat projectada i de les nostres majors inseguretats.Tot rastre que deixem a Internet ens pot empresonar o avergonyir per sempre.

A mesura que la recopilació de dades sobre cada individu creix i es comparteix legalment, l’esfera de la privacitat i l’anonimat es degrada. ¿Acabarà per desaparèixer completament?

Data Shadow
Mark Farid
2015

Data Shadow és una instal·lació on els visitants han de participar-hi d’un en un. Al entrar dins del contenidor, el participant és rebut per una dona amb un contracte de consentiment. Fins que aquest no el signa, la dona es troba en silenci, mirant directament a la persona als ulls (una manifestació física dels Termes i condicions). Un cop signat, els candidats procedeixen a unir-se al WiFi.

Els participants avancen a la segona meitat del contenidor. Amb sensors que rastregen els moviments del participant, la seva ombra en temps real (digital) es projecta en dues parets, una plena amb 1000 caràcters del seus textos més recents o missatges de WhatsApp, i a l’altra un collage de 64 imatges del telèfon mòbil del participant.

En obrir la porta de sortida del contenidor, tota la informació que Data Shadow tenia sobre l’individu s’elimina automàticament.

En l’espai d’Internet és gairebé impossible destruir dades i molt fàcil adquirir-ne d’altres usuaris. Tot i aixì acceptem les condicions sense obrir els ulls i ens hi llencem disposats a perdre tot el control sobre la nostra privacitat.

Charlotte van Langh

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s