Artistes sense prestigi

Maria Bienvenido Bandelló

Des de l’inici de tota expressió humana es pot reconèixer la pràctica artística/creativa com a principal via narrativa d’aquesta. No podem obviar que al llarg de la història l’art (en qualsevol àmbit i/o definició que li puguem donar) ha estat la representació d’un element a partir de la sensibilitat del subjecte. Si més no, s’ha legitimat a un artista per la seva tècnica i/o resultat de l’obra, i més encara si l’artista ja era considerat “artista” prèviament. Em vull referir a que existeix certa categorització en el llenguatge quan ens volem referir al reconeixement artístic amb la paraula “artista”.

Tendim a imaginar a un “artista” com a creador individual, sense cap tipus de cooperació o ajuda. Oblidem que l’obra de l’artista manté un diàleg entre tota relació amb l’exterior i l’anàlisis d’aquesta experiència dins seu (igual que la “black box” d’un sistema). Idealitzem a l’artista esmentant-lo “artista”, i no ens adonem. Aquesta paraula al llarg del temps ha rebut un reconeixement purament clasista respecte la feina/obra/projecte d’interiorització d’un mateix i l’exteriorització cap als altres; el gust i la presència de la estética visual han tingut molt a veure.

Així doncs, arrel dels següents referents, proposo una visió força personal respecte el l’enteniment de l’artista com a ens creadora i creativa, i no pas com a un reconeixement elitista de l’artista.

El grup artístic de Fluxus és un bon exemple per a iniciar aquest text. Els artistes íntegres formaven part del món artístic de forma individual, però no tots eren reconeguts al mateix nivell. Van generar una revolució dins de l’art degut a la concepció que tenien d’aquest reivindicant sempre l’autoritat innata de l’ésser humà com a creador, constituint una obra dins d’un mateix capaç de configurar de la seva vida una composició artística.

Un exemple d’una de les artistes íntegres fou Yoko Ono, que amb “Could piece” mitjançant l’observació i lectura convida a l’usuari a no només ser l’espectador d’una obra sinó a convertir-se també en qui la crea dins del seu propi imaginari. La lectura de l’obra obliga a transformar a aquest agent extern en un complement o inclús protagonista necessari per a la creació d’altres alternatives creatives.

Yoko Ono, doncs, configura el paper d’artista legítima de l’obra, mentre que és l’usuari / espectador qui fa possible la creació de l’obra dins del seu imaginari.

Could piece – Yoko Ono
1963 – 2016

Oliver Herring és un altre cas d’artista ja reconegut que integra a l’usuari extern / públic com a participant i artista dins de la seva obra. Utilitzant el recurs de la improvisació introspectiva de cadascú per a generar una sola cosa defensa que tothom és un agent creatiu.

És interessant observar com Herring dona importància a aquells que des d’una altra perspectiva no són rellevants com a individus en sí (l’artista no legitimat) dins d’una obra en la que hi ha models o agents externs necessaris per a la completació de l’obra. Les seves fotografies necessiten d’una “coproducció” imprescindible per a la seva realització. És a dir que sense la presència d’aquests subjectes no existiria cap diàleg entre la creació de la imatge per part de l’artista reconegut i la creació de l’espai mitjançant el moviment improvisat dels artistes complementaris.

TASK at the Seattle Public Library – Oliver Herring
2008

Amb Curro Claret faig el primer gir al text degut a que el seu projecte desmitifica el reconeixement de l’artista per complert, establint horitzontalitat entre creador i productor.

Claret dissenya una peça metàl·lica amb tres plecs capaç d’ajuntar aquells materials de suport que un decideixi. El resultat final acaba sent un tamboret, una taula o qualsevol objecte pròpiament dit, fabricat per gent sense sostre i en risc d’exclusió social (principal intenció del projecte amb Arrels Fundació). D’aquesta forma, la feina feta a partir d’una coproducció entre “artista legitimat” (Curro Claret) i “artista no legitimat” (agent creatiu) configura una funció principal del llenguatge artístic: la comunicació entre iguals.

“La pieza” T300 – Curro Claret
2018

El disseny de la seva peça únicament facilita la feina del creador creatiu convertint-se en una eina tan útil com el pinzell ho és per al pintor, però en cap moment condiciona l’imaginari de l’agent extern per a produir. Així doncs, la feina de Curro Claret incideix en la meva teoria com a element de canvi sobre la concepció de l’artista deixant de ser ell el protagonista i eliminant-se de l’autoria de l’objecte (obra) final.

“La pieza” T300 – Curro Claret
2018
“La pieza” T300 – Curro Claret
2018

El col.lectiu d’Aixec S.C.C.L. és un cas que aporta el segon gir del text respecte el reconeixement de l’artista legítim desarrengant-lo a més dels estigmes socials als quals aquests es veuen sotmesos.

Es tracta d’un espai social comunitari en el que els artistes pateixen de malalties psíquiques però que enguany defensen que no són el motiu de la seva expressió artística. Si més no es tracta de la propia vivència de la malaltia i el patiment de la exclusió social els elements que que els configura com a creadors de diferents alternatives creatives en base una qüotidianitat excepcional del propi subjecte. Cerquen en l’art i la seva pràctica la desmalaltització d’una patologia que se’ls ha diagnosticat.

És essencial veure com l’art pren aquí un sentit potser més enllà de l’interès que aquests tenen en la voluntat de ser reconeguts com a artistes. I és “artista” la definició que adopten des del moment en que conceben l’art com un llenguatge lluny d’una professió o estigma.

Sense títol – Anònim
(Fundació Aixec)

Finalment, és ARTransforma el col.lectiu que tanca la llista de referents. Defensen la creativitat com una manera de ser i de viure. Es tracta d’un col.lectiu que més enllà de tenir els mateixos propòsits que Aixec S.C.C.L., pretén també tornar l’art (i la cultura) a totes les persones, des-legitimant a l’artista com aquell que està dotat d’uns coneixements i capacitats concretes i idealitzades.

Mitjançant l’educació entre iguals, la integració social i l’art com a principals valors i víes de foment de la creqativitat, ARTransforma pretén generar accés a l’abast de tothom dins del món de l’art i la cultura, conseguint alhora una forta transformació social i cultural que concep l’art i la pràctica artística com a fruit de la creativitat. Lo més interessant és que no només aquesta pràctica redunda dins de les arts plàstiques, sinó que també dóna la oportunitat als artistes de fer-ho de forma musical, performàtica, dansa i altres pràctiques i de forma col.lectiva.

En ells s’observa com la paraula “artista” els reconeix com a iguals i no com a ens creadores elitistes o legítimes. És l’esperit creatiu el que els fa produir en base a experiències personals, exterioritzant una percepció interna d’allò que els envolta i els nodreix.

“Danza al alcance” – ARTransforma
2009

Yoko Ono i Oliver Herring han estat dos referents purament introductoris però molt necessaris per a poder comprendre les diferències que es poden establir en l’enteniment de la paraula “artista”. En canvi, és a partir de Curro Claret, seguint per Aixec i finalment ARTransforma, on es fa més visible el paper de l’artista des d’un punt de vista que es basa en la desmitificació d’aquest.

Des d’una concepció personal, considero que artista és aquell que mitjançant l’anàlisis d’una experiència i sense tenir en compte el gust aliè (llibertat creativa), és capaç d’emprar un llenguatge expressiu / artístic per a narrar / comunicar aquella percepció / idea que als ulls d’un altre és inaudible.

L’artista no neix. L’artista no es fa. L’artista no requereix de cap prestigi. L’artista és, i és diferent entre els iguals.

Bibliografia i fonts d’informació

culturacolectiva.com (en línia) [consultat: 7 d’abril 2019]. Disponible a internet: https://culturacolectiva.com/

masdearte.com (en línia) [consultat: 7 d’abril 2019]. Disponible a internet: http://masdearte.com/

moma.org (en línia) [consultat: 7 d’abril 2019]. Disponible a internet: https://www.moma.org/

oliverherringstudio.org (en línia) [consultat: 7 d’abril 2019]. Disponible a internet: https://oliverherringstudio.com/home.html

arrelsfundacio.org (en línia) [consultat: 7 d’abril 2019]. Disponible a internet: https://www.arrelsfundacio.org/es/

curroclaret.com (en línia) [consultat: 7 d’abril 2019]. Disponible a internet: http://www.curroclaret.com/es/home_es.html

aixec.cat (en línia) [consultat: 7 d’abril 2019]. Disponible a internet: https://sites.google.com/aixec.cat/aixec/inici

Artransforma.org (en línia) [consultat: 7 d’abril 2019]. Disponible a internet: http://artransforma.org/art/es/inicio/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s