Identitats digitals: conseqüències socials

Joana Massó

Les xarxes socials avui en dia són una eina poderosa. És una estructura que ens permet comunicar-nos entre si a través d’internet i ens suposa tenir a l’abast un contacte il·limitat a temps real establint una comunicació mútua entre l’emissor i el receptor. En els últims anys vivim penjats en la xarxa, qualsevol cosa que fem dins de la nostra faceta personal a l’instant està penjat a Internet. Ens hem qüestionat perquè la gent s’exhibeix a través de les xarxes socials? Coneixen el límit entre els assumptes privats i els públics? Quin risc té això?

Les xarxes socials poden ser utilitzades per ús personal i públic però hem de tenir en compte que tot el que publiquem quedarà registrat. Algunes de les coses que caracteritza l’època que vivim és el concepte de públic i una persona és definida per l’aparença que mostra a les xarxes (ja poden ser fotos, vídeos, etc.). Aquest material estarà donant informació a altres usuaris sobre tu i/o al que vulguis aparentar. Actualment els influencers estan a la cúspide de les xarxes socials, són qui transmeten confiança a les altres persones sobre una temàtica o sobre la seva vida personal explicant el seu dia a dia per marcar tendències, gustos i maneres de ser i aparentar.

L’impacte d’aquestes persones sol ser molt potent pel fet que comparteixen moltes similituds amb els seus seguidors i poder establir contacte directe. Un parell d’exemples clars serien les influencers Paula Gonu i Dulceida, les dues identitats més destacades d’actualitat a les xarxes. Els usuaris comencen a seguir aquestes identitats per entretenir-se, “puro cotilleo”… però poc a poc, aquestes identitats van captant les seves atencions a mesura que els seguidors van coneixent i rebre’n més informació sobre quins pensaments crítics tenen, per quins camps es mouen (Moda, estètica.. etc), en definitiva: com viuen i quin estil de vida porten. En captar la seva atenció molt dels seguidors són influenciats. Aquest fet pot ser un perill perquè aquests espectadors els imiten o poden arribar a canviar els seus propis valors com a conseqüència de què algú “rellevant” els pensa i actua com a tal. Els influencers haurien d’anar amb compte en aquest aspecte perquè es podria donar el cas en què estan donant uns exemples (estaríem parlant de valors morals, estètics, etc.) que no són els adients i pot ser un risc pels joves i no tan joves.

Referents d’identitats: Paula Gonu i Dulceida (influencers)

Per altra banda, tenim als que volen protegir la seva intimitat, la seva vida privada, els que no volen difondre informació sobre el seu treball o per por a les crítiques hi ha molts famosos que encara eviten compartir la seva vida a través de les xarxes socials. Per més que (tots) utilitzem Twitter, Instagram o Facebook i hagin tingut un ràpid creixement i influència en les nostres vides, encara hi ha importants figures que no volen utilitzar aquestes xarxes, com és el cas del Daniel Radcliffe, es vol mantenir al marge de les crítiques dels usuaris les quals no sempre són positives i deixa clar que ell és com és i ningú ha de mostrar-li com hauria de ser-hi. Per aquest motiu no té Facebook, Twitter ni Instagram.

Veurem més exemples de la problemàtica que suposa endinsar-se en les xarxes social, com l’obra de Bansky o la cançó d’Arnau Griso que ens intenten dir que hi ha una vida real fora de la pantalla i de les xarxes, hauríem de treure’ns aquesta dependència constant i la necessitat de penjar-ho tot i en qualsevol moment de les 24 h del dia pel fer de ser acceptats socialment. Fent això ens estem perdent la vida real.

Finalment, reflexionaria sobre malgrat tenir-ho tot, ens podem sentir desgraciats, hem d’alertar del perill de formar-nos a partir d’una imatge per obtenir una aprovació o reconeixement dels altres. Les xarxes socials són el que tu vulguis que siguin. Tu tens el poder que tinguin un impacte positiu o negatiu a la teva vida, i quan penses que comencen a ser una mala influencia i/o addicció només nosaltres tenim la responsabilitat d’apagar el dispositiu i desenganxar-nos de la tecnologia. Efectivament, les xarxes socials no són la vida real, ja que tothom hi penja una tria de la media més destacada de la seva vida, però això no vol dir pretendre ser una altra persona, sinó mostrar el que vols que sàpiguen de tu. Els adolescents acaben ensorrant-se per la pressió, la influència hauria de ser una altre, mostrar que no sempre estem estupendos ni passant-ho bé, simplement cadascú viu la vida diferent i com vol/pot!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s