Autodidactes sense prejudicis

Laura Carreres Guinart

Definició d’Autodidacta: És la persona que s’instrueix a si mateix pels seus propis mitjans, duent a terme el procés d’ensenyament i aprenentatge sense ajuda d’un mestre, basant-se en el coneixement adquirit per l’experiència i el seu propi judici crític. L’autodidacta es fomenta en la curiositat, la investigació i l’autodisciplina, s’aprèn a resoldre els problemes per un mateix, és una experiència constructiva. Autodidactes famosos: Jorge Luis Borges. José Saramago. Leonardo da Vinci. Woody Allen. Stanly Kubrick. A. Tàpies. Fran Zappa. Claude Monet, etc.

Malgrat no haver cursat estudis especialitzats, els artistes autodidactes dominen les tècniques del dibuix, la perspectiva, l’equilibri de formes… La formació autodidàctica, la manca de distorsions acadèmiques i la fidelitat intimista allunyen l’obra d’aquests artistes de les convencions culturals predominants.

Els autodidactes fa molt de temps que estan presents en el món de la creació, molts dels quals actualment són figures destacades i reconegudes mundialment.

Leonardo da Vinci va ser un dels grans mestres autodidactes de la història, no només en pintura i en dibuix sinó en ciència, anatomia i altres de les anomenades disciplines artístiques. Van Gogh va aprendre a dibuixar a partir de l’anàlisi de làmines i de l’observació dels treballs d’altres pintors. Altres artistes autodidactes com Constable, Tarner, Gauguin, Munch i un llarg llistat d’artistes, han sigut cabdals per entendre l’evolució de l’art.

Avui en dia també molts dels artistes/dissenyadors reconeguts prescindeixen d’una titulació acadèmica i quan fem una anàlisi veiem que la curiositat, la intuïció, l’autoconeixement i la creativitat són característiques comunes en tots ells. La creativitat entesa com a la capacitat d’aportar noves respostes a qüestions anteriors o no resoltes, d’una manera innovadora és el tret què els allunya més de l’academicisme.

Molts artistes contemporanis que són reconeguts mundialment no han tingut cap ensenyament acadèmic previ i en molts casos provenen d’altres professions i que en un moment donat i com a necessitat vital s’introdueixen en el món de l’art com és el cas de Woody Allen i Quentin Tarantino, dos directors de cinema molt destacats. Aquests dos personatges són un exemple molt clar d’aquest auto didactisme. Cap dels dos va estudiar cinematografia en una universitat sinó que la seva passió es va despertar per mitjà de veure pel·lícules o treballant en un videoclub. A partir d’aquí van iniciar un procés de comprensió de tot el que és el món de la producció i el cinema fins al punt de crear les seves pròpies pel·lícules, començant des dels curtmetratges i guions fins a arribar als grans platós i estudis cinematogràfics.

 

 

L’artista autodidacta no només indaga en les arts plàstiques o en el camp fotogràfic i cinematogràfic sinó que està present en tots els camps artístics, també al literari hi han hagut escriptors sense cap estudi ni titulació acadèmica com és el cas d’autors mundialment reconeguts que han trencat esquemes demostrant i de llarg, que l’escola no ho és tot a l’hora de crear. Tres exemples clars són Jose Luis Borjes, Ray Bradbury i Jose Saramago, escriptors que s’han format per mitjà de llegir llibres o fins i tot de treballar en biblioteques i llibreries. Estar envoltats d’aquest món els ha permès autodescobrir-se en el que realment va ser el seu terreny professional.

La frontera entre la formació autodidàctica i la formació acadèmica és molt difusa ja que ningú neix sabent i tots ens nodrim del que veiem i del que vivim. Cada art o ciència posseeix una metodologia que hem d’aprendre tard o d’hora, la base tècnica és important però mai ha de sotmetre la llibertat interior de l’artista. A parer meu penso que la universitat no és indispensable, ni obligatòria per obrir-se camí en un ofici. Si més no, talent i perseverança, un curs o la transmissió de coneixements d’un artista més avantatjat, poden ser molt útils en el desenvolupament d’un potencial que posseïm de manera innata. Però tots sabem que el talent sense pràctica i sobretot autocrítica no és suficient per poder evolucionar i millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s