Quina feinada conservar aquestes parets tant blanques!

Un petit recull d’espais autogestionats de Catalunya #Autogestó #DIY

SOBRE L’AUTOGESTIÓ COM A ESCLETXA A L’INSTITUCIÓ ARTÍSTICA

Neus Masdeu

Quina feinada conservar aquestes parets tant blanques! Diu sempre un amic meu quant neteja la casa. El mateix penso jo tot transitant per l’espai d’un museu amb les mans d’arrere l’esquena, caminant sense fer soroll i parlant en veu baixeta. És tot tant blanc i tant net que no hi cap cap taca enlloc. Quant parlo de taques, també em refereixo a totes aquelles pràctiques i expressions artístiques que no hi caben dins un museu. No hi poden cabre perquè malauradament les institucions públiques pateixen censura, limitacions socials, polítiques i econòmiques. Així doncs no sempre ens podem fiar dels grans edificis blancs i nets, i hem de contrastar la nostra cultura visitant altres espais. Allà on hi ha vores, sempre hi creix gespa, així doncs , fixem-nos amb la gespa verda i fresca del territori català, que produeix, acull i mostra.

Comencem per una flor bonica del Berguedà, el Konvent de Cal Rosal, un espai de creació i residència artísitca instal·lada en un convent okupat de la colònia industrial de Cal Rosal. Desde fa més d’una vintena d’anys el Konvent programa i produeix art, acull artistes d’arreu del món i s’ha autogestionat sempre.

Si baixem cap a la costa del Maresme, també hi trobem més flors silvestres. El Centre Social Okupat La Bruna de Calella de la Costa , des de fa dos anys ofereix una residència artística i exposició per artistes de totes les edats, la RArA, Residència Artística Autogestionada, que proposa una setmana de creació i convivència a l’espai inèdit de La Bruna, que s’allotja en un antic Hotel Okupat al bell mig del centre turístic i hoteler del poble. Després d’aquesta estada es mostren els treballs dels diferents artistes que s’han desenvolupat durant la residència.

Sembla que aquesta cosa de la vegetació només creixi fora de Barcelona, i no és així, a la gran ciutat també hi creixen plantes, per exemple, la Sala Usurpada de la Plaça del Nord a la Vila de Gràcia, un espai recuperat i autogestionat que programa exposicions, xerrades, taules rodones, performances, concerts, i una pila de coses més.


Si volem anar encara més a prop de casa (Escola Massana) tenim la Cera 13, un estudi d’artistes molt joves (alguns surten de l’escola) i que sovint es transforma en espai expositiu, acull propostes emergents i que ells mateixos ho defineixen com a espai d’experimentació i proves.


I per no oblidarnos del nou barri de moda de la localitat, també podem passar per La Infinita d’Hospitalet, una associació cultural autogestionada fundada el 2018 que esdevé un laboratori de creació, investigació y producció artística, un espai per la trobada entre les arts visuals i les arts en viu a través d’un programa de produccions, intercanvis, tallers, residències i esdeveniments públics.

Doncs això, que feta la llei, feta la trampa, encara que no tot és el que sembla i tot sembla el que és ,s’ha de veure d’aprop. Seguim regant noves propostes que acullin parets de totes les formes.

Llarga vida a les vores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s