USER-GENERATED CONTENT UNDERCOVER

Roger Llauradó Campos

Assessinat col·lateral, Wikileaks, 2010 (versió incompleta)

Wikileaks publica el 5 d’abril del 2010 un vídeo classificat del servei militar d’E.E.U.U. on es mostra l’obertura de foc indiscriminada, des d’un helicòpter de l’exèrcit, a una dotzena de persones al suburbi Iraquià de New Baghdad. Van morir, entre d’altres, un reporter i el càmera de l’agència d’informació britànica Reuters i dos nens van ser greument ferits el 12 de juliol de 2007. En el seu moment el servei militar va negar qualsevol relació entre els reporters i els desafortunats esdeveniments, inclòs després que Reuters sol·licités una demanda pels successos, el cas va quedar justificat.


Amb l’arribada de les xarxes socials, així com totes aquelles aplicacions o pàgines web que utilitzen la intel·ligència col·lectiva per proporcionar serveis interactius a la xarxa, el volum d’informació generat ha patit un creixement sense precedents. Els usuaris generen la nova arquitectura de la informació paral·lelament als mitjans de comunicació tradicionals, però amb un inconvenient principal: tot aquest volum de dades és generat de forma descontrolada definint el World Wide Web (WWW) com una plataforma anàloga a una arma de doble tall. Per una banda, un espai utòpic de completa llibertat aparent; d’altra banda, una distopia on s’anul·la la privacitat i es facilita el tràfic de dades, arxius, documents, cables I filtrnacions posant en dubte la legitimitat de l’espai públic virtual abans inclós de l’arribada de la Web 2.0.

Si considerem que a finals de l’any 2018 hi havia aproximadament 1.940 milions de pàgines web, és evident que cert volum ingent de dades no es pot processar ni verificar de forma adequada. A més a més, tots aquests espais queden al descobert per la vulnerabilitat d’una pàgina a ser hackejada i manipulada. La capacitat d’establir relacions socials a través del User-Generated Content contrasta amb la negligència de la seguretat virtual. Això provoca que, certes organitzacions, governs, individus o altres, puguin treure profit per causes polítiques i control de masses.

Amb l’alta càrrega de control de caràcter panòptic que posseeix la xarxa informàtica, trobem una sèrie d’artistes que manifesten, la censura, la violació de la intimitat i la privacitat d’Internet, l’alt contingut d’informació fraudulenta i totes les dades que circulen encriptades per la xarxa mitjançant la mateixa plataforma d’Internet o al·ludint la seva presència totalitaria. Posant en evidència les eines de control de la informació i la comunicació siguin públiques o secretes. De forma semblant a les publicacions que realitza l’ONG Wikileaks: a través d’Internet publica informes i documents filtrats d’interès públic, convertint dades privades en User-Generated Content.

Mama Bed, 2003 neix de la sèrie de llits de vigilància de 1994 realitzada per Julia Scher (9 de març de 1954, Los Ángeles, CA, E.E.U.U). La representació predictiva de les arquitectures de vigilància ens mostra la visió crítica que posseeix l’autora moments abans del boom d’Internet, la imatge compartida i el software social. Mama Bed reflecteix una societat observada i vigilada en tot moment, fins i tot, en el lloc més personal i íntim de cadascú: el llit. Aquí hi realitzem múltiples accions, ja sigui mirar una pel·lícula, practicar el sexe, cohibir-nos de dolor, dormir en somnis, etc. Scher fa una al·lusió al fet que tot és susceptible a ser observat en el món actual. El control esdevé la humiliació de la protecció i la intimitat proporcionant un canvi de paradigma en el tractament social de l’esfera privada a través de les xarxes socials.

Julia Scher, Mama Bed, 2003

El 2003, J. Brucker-Cohen realitza una instal·lació artística on es presenta el control de la informació per part d’institucions com l’FBI (programa DCS1000) que investiguen de forma furtiva els assumptes privats d’hom. Mitjançant el codi obert del projecte Carnivore (Radical Software Group) s’organitza una flota de 20 vehicles policials de joguina controlats per ràdio que es connecten simultàniament mitjançant dades que arriben a l’ordinador central. Aquest busca informació sobre paquets relacionats amb el terrorisme intern dels Estats Units. Un cop trobat, el text s’assigna a un codi de ràdio policial actiu, traduït al seu equivalent binari i enviat a la matriu de cotxes de policia com una seqüència de moviment. Resumidament, els cotxes, en detectar informació determinada, s’alerten i es mouen. 

Brucker-Cohen posa en dubte la legitimitat de les intencions polítiques dels programes de control d’informació, que en un principi són utilitzats com a tècniques antiterroristes i d’intel·ligència, però no eviten que es pugui utilitzar per intervenir en la privacitat de les persones, la regulació d’Internet i la formulació d’ECHELON (la xarxa d’espionatge i anàlisis per interceptar comunicacions més extensa de la història, amb una estimació que arriba a 3.000.000.000 intercepcions de comunicacions diàries).

Jonah Brucker-Cohen, Police State, 2003

Tot i haver-ho realitzat durant la dècada dels noranta, Muntades ja actua sobre la censura i els arxius de dades en aquesta instal·lació que actualment pot ser consultada a http://www.thefileroom.org. L’abundant història de la censura, és clarament representada al llarg de les 552 vitrines de calaixos on emmagatzemen diferents casos de restriccions acompanyats d’una llum fosca d’ambient i un ordinador central on la peça clau del projecte, els consumidors de l’obra, poden interactuar ampliant el projecte i, així, la publicació de nous casos de censura. Així doncs l’espectador actiu es converteix en un arxivador i un consumidor d’una extensa col·lecció de material de consulta classificat per localització geogràfica, data i camp de censura. Així doncs, s’interpel·la una nova dimensió mitjançant la col·laboració d’individus a través de les xarxes informàtiques per posar en crisis tot allò que tradicionalment s’ha considerat privat i que passa a ser d’ús públic.

Antoni Muntades, The File Room, 1994

Els germxns italians Eva i Franco Mattes són pioners en el que es coneix com a Net. Art. Han realitzat una llarga sèrie de performances, instal·lacions i activitats en espais públics per tot el món i seguint la línia d’aquest blog, s’ha seleccionat una controvertida acció sobre la mateixa plataforma de videochat que DeLappe: “Chatroulette”. No fun és la intervenció que van realitzar els germans on en Franco Mattes, simulava un suïcidi mentre es recollia les diferents reaccions dels usuaris de “Chatroulette”. Tornem a la idea del panòptic, però aquest cop, introduint la idea de falsedat. Un suïcidi aparent que fa qüestionar la legitimitat del vídeo per part dels usuaris, o bé l’experiència de l’horror a flor de pell. Ara bé, també s’observa la indiferència de molts espectadors davant un escenari tan contundent. La mort s’ha normalitzat, majoritàriament, només ens reaccionem a la gravetat dels actes quan succeeixen a prop nostre. Emfatitzar que segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) es registren més de 800.000 suïcidis cada any, és a dir un cada 40 segons. Per no comptar els homicidis, accidents o la simulació d’aquests amb videojocs. Hem arribat a un punt que costa sorprendre’ns a través de la xarxa i les fake news són difícils de distingir.

Eva and Franco Mattes, No Fun, 2010

El dia 30 d’abril de 2011, Joseph DeLappe realitzà una lectura performativa amb Vigilar i castigar (1975) de Michael Foucault a través de la plataforma de videochat “Chatroulette”. La lectura comprenia específicament la secció on Focault exposa la seva visió de la teoria del panòptic de Jeremy Bentham. Aquesta intuïtiva acció a les xarxes destaca per la crítica d’un medi expressant-se a través del mateix medi, com comentava a la introducció. “Chatroullete” es podria determinar com un exemple clar on els individus d’una societat es miren i vigilen entre ells efectuant possibles modificacions en la conducta o almenys realitzar una certa influència en aquesta. Aquesta breu lectura forma part de l’Exhibició internacional de performances en línia Low Live 3. Existeix una versió més extensa de quatre hores on DeLappe realitza una performance per Daisy Chain: An anarchic Performance Event a Chicago el 13 de maig de 2011.

Joseph DeLappe, Chatroulette: Discipline and Punish, 2011

La presentació d’aquestes propostes artístiques estan basades i organitzades seguint el procés d’Assessinat col·lateral. Es crea un fil conductor entre les obres al mateix temps que es critica la informació i el contingut de les xarxes. En primer lloc, hi ha l’esdeveniment que és susceptible a ser compartit i desclassificat, així com la informació personal que tots posseïm (Mama Bed). A continuació, es desenvolupen activitats hacker i operacions per arravatar i obtenir la informació (Police State). Un cop es realitza la demanda d’aquest contingut, depenent del propòsit i de quines institucions es vegin involucrades, ràpidament s’aplicarà la censura. Ara bé, a partir d’usuaris que defensen la publicació de quelcom exclusiu per un sector polític o social esdevé una guerra informàtica, com els usuaris de The File Room lluitant per la publicació de la censura, així com va fer Wikileaks, que s’intentarà deslegitimar mitjançant les fake news (No fun). I finalment, tot acaba posant-se a disposició de la societat per poder interpretar el que cadascú cregui necessari.


BIBLIOGRAFIA

WIKILEAKS. [en línea] [consultado: 1 d’abril 2019] https://wikileaks.org

JULIA SCHER. [en línea] [consultado: 23 de març 2019] http://www.juliascher.com

CARNIVORE. [en línea] [consultado: 3 d’abril 2019] http://r-s-g.org/carnivore/

POLICE STATE.[en línea] [consultado: 3 d’abril 2019] http://www.coin-operated.com/2010/05/03/policestate-2003/

ARTE Y CULTURA DIGITAL. [en línea] [consultado: 23 de març 2019] http://laboralcentrodearte.uoc.edu/?p=2166

MEDIA ART NET.[en línea] [consultado: 3 d’abril 2019] http://www.medienkunstnetz.de/works/the-file-room/

THE FILE ROOM.[en línea] [consultado: 3 d’abril 2019] http://www.thefileroom.org

JOSEPH DELAPPE.[en línea] [consultado: 3 d’abril 2019] 2019http://www.delappe.net/project/chatroulette-discipline-and-punish/

AKISOMA. [en línea] [consultado: 2 d’abril 2019] https://aksioma.org/systsem/

EVA AND FRANCO MATTES. [en línea] [consultado: 23 de març 2019] http://0100101110101101.org/page/5/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s