Producció d’autogestió

Oriol Mases Ylla-Català

Des que el capitalisme es va establir a Europa la producció industrial i el consumisme extrem han estat les seves armes per fer-nos cada cop més dependents del consum i menys autosuficients, creant aquesta dependència fins al punt de semblar-nos impossible sobreviure sense ell. Però no sempre tothom ha cedit tan fàcilment, hi ha hagut gent que ha lluitat per tenir el seu espai d’autogestió on poder emancipar-se d’aquest capitalisme que, com en una relació tòxica, et fa sentir petit i impotent, i no et deixa pensar en altres formes de produir, consumir o gestionar.

Els primers espais que van plantar cara a l’hegemonia de la producció i gestió capitalistes van ser les comunes hippies dels anys 70, en particular jo esmentaré la Drop City, aquesta va ser la primera comuna que hi va haver als estats units, a l’estat de Colorado, es va crear l’any 1965 i va durar fins al 1972-3, en aquesta ciutat es va posar en dubte la necessitat de la civilització capitalista i les seves pràctiques de vida com a mètode hegemònic, ja que l’espai estava dotat de construccions auto produïdes amb materials reciclats, que servien d’habitatge, i inclús van posar algun panel solar (quan encara ni se’n parlava). Aquesta ciutat pretenia ser una ciutat al marge de la sacietat, i portant els preceptes de l’art de Vanguardia a la vida diària, així que volien emancipar-se també de la cultura i fluir artísticament i socialment junts. I això fa pensar que el marc d’autogestió artística que emergeix d’aquesta idea és un espai creatiu nou on no hi ha cap factor que et vagi en contra, ni cap associació que limiti la pràctica, i presenta unes oportunitats mai vistes.

Resultado de imagen de drop city

Llàstima que aquest moviment es va anar afeblint i aquests espais lliures d’institucions va anar minvant amb ell. Per sort avui en dia hem heretat quelcom del moviment de comunes que i va haver en el passat, en especial a la ciutat de Barcelona on els moviments d’apropiació i autogestió segueixen al peu del canó. Com és el cas de Can Batlló, espai autogestionat pels veïns del districte de Sants-Montjuïc, que és un espai on es pot disposar de talles per l’auto producció, i per tant espais que inciten a lluitar contra el consum desenfrenat. Aquests espais són tals com la fusteria, els horts, el taller d’infraestructures, l’auditori, el taller de cervesa, el taller de mobilitat i la impremta col·lectiva. Espais dotats de tecnologia per auto gestionar l’art i el disseny, i lluny d’institucions que limitin aquestes pràctiques, així com auto producció alimentaria, i espais també per a la música i la dansa de tots els estils, per donar llibertat a la tria de quin tipus d’auto producció es fa.

Per una altra banda hi ha altres espais d’autogestió i auto producció com vindria a ser Can Masdeu, una masia al peu de Collserola, amb les arrels a nou barris, que busca ser un acte de desobediència creativa al món capitalista, ja que la masia va ser ocupada perquè el veïnat no tenia espais de producció dignes, tot i que aquesta masia va més enfocada en l’aspecte mediambiental i de cultiu responsable i ecològic, i en l’autogestió en aquest aspecte, també és un espai de creació, ja que cedeixen el seu espai a qui als hi demana i busquen introduir parts de la societat que estan en un aspecte més marginal, com col·lectius Queer, mitjançant festes i xerrades. Aquests espais d’auto producció agrícola i autogestió de la masia, també són productors de sabers, sense que hi hagi limitacions institucionals, tals com dissenys de sistemes de regadiu, mètodes de conreu, dissenys mediambientals i ecològics, auto produccions reciclades.

Per la branca institucional també s’hi avança, però en l’aspecte de deixar un espai per la creació i l’autogestió d’aquesta, i per a l’auto producció tant d’objectes com de veritats, com els centres cívics i ateneus que estan recolzats per l’ajuntament de Barcelona, tot i que estan més regulats, també tenen molta part d’herència de la Drop City, per exemple l’ateneu Barcelonès, al Gòtic, on hi ha un munt d’espais i tallers per a tota mena de gent i de tota classe de temes des d’arts plàstiques, ciències, política, filosofia, … I encara que estigui més controlat que els abans esmentats hi ha una relació d’auto producció de sabers i de noves pràctiques, així com espais que et poden cedir. O la Fabrica del sol que és un espai on intercanviar idees i pràctiques sobre la sostenibilitat, espai per crear i gestionar, i tot i que dins d’uns límits institucionals amb prou llibertat com per auto produir. O el Centre Cívic Ateneu For Pienc que té instal·lacions per dur a terme tallers, serveis i activitats culturals auto produïdes així com xerrades i formacions per a la producció de sabers i debats.

Per últim parlaré de la Casa Buenos Aires de Vallvidrera, casa autogestionada, també, per la gent del barri, però que encara no està oberta, aquest és un projecte autogestionat d’apropiació d’un espai, que ja no està utilitzat per donar-li vida de nou, així com els anteriors van ser un dia, en aquesta casa estan en construcció horts, plans d’ajudes a avis del barri, projectes educatius d’escoles lliures, i tallers de tota mena. La producció d’aquestes vases fora de les urpes del capitalisme i del lucre, fan que tingui una llibertat per pensar de nou moltes de les coses imposades i arrossegades pel temps, i el valor en particular d’aquesta casa és el projecte educatiu d’escola lliure, ja que si deia que fora del marc institucional es tenen menys limitacions, aquí hi haurà un espai autogestionat de creació i divulgació de veritats, on l’emancipació pot arribar a ser una mica més real.

Com a conclusió diré que la gestió col·lectiva fora del capitalisme és una pràctica molt tan sana per la societat com per l’individu que l’executa, ja que fora dels seus límits s’hi pot pensar des de punts de vista més diversos i per tant arribar a més resultats, així com a resultats més complets i diferents els uns dels altres. Al no tenir algú que digui el que està bé o malament, en pràctica artística obra possibilitats infinites així com incita a trencar amb la institucionalitat i l’exclusivitat que en aquesta disciplina s’hi ha imposat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s