Hackejar el día a día

Teresa Casas

En el context informàtic la paraula Hackejar es defineix com l’acció d’entrar de manera abrupta i sense permís a un sistema de computació o una xarxa. 

Aquesta definició es aplicable a qualsevol persona que s’introdueix de manera no autoritzada a un sistema  empresarial o social susceptible de ser modificat o crackejat.

Actualment hi ha nombrosos grups de persones que efectuen aquest tipus de practiques, ho fan com a alternativa a la imposició d’un us concret, com una reivindicació a la llibertat d’ utilitzar els objectes o les estructures d’una manera més lliure i desemmascarar les intencions  de control imposades per la societat.

A continuació presentaré alguns exemples de crackeig de funcionalitat o de reinvenció de sistemes u objectes:

L’any 2012 Els estudiants de productes Andrew Duffy, Craig Tyler i Edward Harrison van construir una maquina per fer objectes de plàstic anomenada “Rotary Molding DIY Machine” Aquest va ser es el primer prototip del seu projecte, posteriorment van efectuar una millora, anomenada “myfirst roto moulder”.que funciona amb un taladre inalámbric. Aquesta maquina feta de materials de reciclatge , produeix productes de plàstic buit.

El procés de modelat rotacional es un procés de formació de plàstic a alta pressió i baixa pressió que utilitza calor i rotació biaxial per produir peces buides d’una sola peça.

Els motlles rotacionals son significativament més econòmics que altres tipus de motlles. Es desaprofita molt poc material amb aquest procés, i la majoria de casos el material sobrant es pot reutilitzar, el que el converteix en un procés de fabricació econòmic i ambientalment viable, tot un hackeig a les grans empreses i al consum indiscriminat de plàstic.

Un altre bon exemple va tenir lloc durant l’any 2013, en l’escola de disseny de París ENSCI en un taller organitzat pel Ministeri de Cultura de França, anomenat Public Domain Remix. Es va proposar que en 8 hores els estudiants escollissin un material digital i el transformessin, pirategessin o fessin un mix.

Després de la pluja d’idees tots els equips van presentar idees similars, excepte un, aquest equip volia fer una maquina de crear tatuatges a través d’un banc d’imatges. Era una idea que podia ser prototipada per ells mateixos i utilitzant l’equip de l’escola. En una tarda van piratejar una impressora 3D, i després de varies modificacions, i varies hores invertides durant el seu temps lliure, van incorporar una maquina manual de tatuatges i van aconseguir dibuixar un cercle en pell humana.

Aquest no es l’únic cas de hackeig a una impressora 3D durant el 2009,  l’estudi de disseny UNFOLD amb la seva seu en Aberes, va ser pionera en la impressió 3D en ceràmica aquest equip creu que la innovació es una oportunitat per renovar una tècnica tradicional, utilitzen la impressora 3D no com a substituta sinó com a complement a la artesania. Aquesta empresa no hagués pogut construir les seves impressores de no ser pel coneixement i a la visió d’altres professionals que han penjat informació a través del codi obert . El codi obert suposa la democratització de la impressió 3D.

El seguent exemple de hackeig no se centre en un objecte sinó a un sistema, l’equip de dissenyadors, artistes i arquitectes Brasilers SulSolSal presenten una alternativa que s’enfronta a la crisis a la que ens depara el futur, en aquest cas es una proposta l’objectiu de la qual es enganyar a les tecnologies de control, centrant-se en les piscines i mansions de Silicon Valley que estan finançades pels mecanismes de vigilància econòmica i propietat d’empreses que recullen dades personals, es per això que aquestes ubicacions sovint s’eliminen de les bases de dades de codi obert. Aquesta proposta del 2018 anomenada Data Pools, SkyLift v0.3 (2018) s’utilitza com a dispositiu experimental de suplantació de geolocalització wifi que reubica la relació entre la recopilació de dades ,el consentiment i les tecnologies darrere del posicionament de geocalització wifi. Aconseguint enganyar a les tecnologies de control fent-lis creure que l’usuari esta prenent una copa amb grups privats de multimilionaris de la tecnologia com Peter Thiel, Mark Zuckerberg o Larry Page.

SkyLift V0.3 (compilación actual) Foto © Adam Harvey. Utilizado en Adam Harvey y Anastasia Kubrak, Data Pools, 2018

A través dels següents exemples podem comprovar que es pot hackejar qualsevol sistema inclús l’enfocat al sector de la moda, es el cas de Fashion Hacktivism, inventat per Von Busch, que es basa en un aprenentatge col·lectiu en el que la comunitat comparteix mètodes i experiències sobre com es pot canviar radicalment el entramat del mon de la moda. Es una practica de disseny i un procés compromès i col·lectiu d’educació, resistència creativa i practiques DIY.

REFERENTS

HACKEIG A LES GRANS EMPRESES DE PLÁSTICS

HACKEIG DE LA UTILITAT D’UNA IMPRESORA 3D

CREACIÓ D’IMPRESORES 3D A TRAVÉS DE CODI OBERT

HACKEIG DE SOFTWARE

HACKEIG DE MODA

http://www.monografica.org/02/Art%C3%ADculo/3325

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s