LA INDUSTRIA DE LA POBRESA

Jaume Bosch

Actualment, es pot observar com un conjunt de individus generen noves formes de disseny per tal de cobrir necessitats que la industria del disseny no cobreix.

Això és així ja que cada cop més, la industria del disseny mira per el benefici del capital abans que cobrir les problemàtiques de la majoria de la població, per tant, la part de la població del món que es troba en una situació de precarietat ha d’elaborar noves alternatives per a tal de poder satisfer aquestes necessitats.

Per a això, aquests individus, parteixen de un altre punt de vista tant sobre els objectes com sobre els materials per a aconseguir una forma de disseny més accessible i sostenible, pensant més en la majoria de la societat que amb el interès propi.

Els següents casos, mostren diferents situacions en les quals els individus prenen la iniciativa tant per el seu propi benefici com en la expansió del coneixement necessari per a independitzar-se de la industria.

En primer cas parlarem de Halletmek. El art turc de accelerar els processos de disseny.

Aquest moviment està enregistrat per Nur Horsanali, un dissenyador que dona veu a les practiques objectuals que es duen a terme a la ciutat de Estambul. Per a documentar el moviment es centra en una sèrie de objectes, fotografies, dibuixos i entrevistes que a recollit en una publicació on es pot veure la idea que s’escampa últimament per els diferents veïnats de la ciutat. Reparar o millorar, idea amb la qual els individus arriben fins i tot a evitar normes o prohibicions municipals.  Per a dur a terme aquestes reparacions o millores, la població utilitza qualsevol material econòmic disponible i un gran ingeni. Els resultats poden no semblar molt sofisticats però son ràpids, intel·ligents i sobretot eficients.

Com a exemple d’aquest moviment és poden observar tant mercats portàtils fets mitjançant unes caixes, unes cordes i un carret fins a cases de gats fetes mitjançant garrafes de aigua buides.

Aquest és un gran exemple de com una gran part de la població és fa participativa de un procés de creació per a tal de independitzar-se de la industria. Aconsegueixen materials econòmics i produeixen els objectes necessaris. Tot i això, hi ha altres parts del món on la població ha de fer-se participativa en tots els processos tant en la creació com en la empaquetació o la venta. El fotògraf documental Filippo Romano ha estat documentant a la ciutat de Mathare, a Nairobi com una gran part de la població ha elaborat objectes propis de una indústria mitjançant els residus que arriben a la seva ciutat des de altres llocs del món. Per estrany que sembli, aquesta part de la població viu de residus, ja que on nosaltres veiem brossa, ells veuen recursos per a la reutilització.

És interessant veure com aquests individus recreen tot el procés de producció plantejat abans, ja que per a fer uns simples mobles de fusta, a ells els i genera problemàtiques el fet de no tenir electricitat o treballar amb claus de alumini que es dobleguen amb facilitat i es veuen obligats a dissenyar nous processos.

Quan parlem del que els individus podem arribar a fer per a cobrir una necessitat que be donada per a una falta de recursos cal destacar també al mecànic i inventor Alfredo Roser. Alfredo Roser va inventar un nou sistema de il·luminació per a les xaboles de Brasil mitjançant llegiu i aigua dins de un recipient transparent. Alfredo va trobar la problemàtica a les faveles de que la gent no tenia llum elèctrica, i que per tant les labors de la llar és feien molt més complicades. Per a això, va inventar aquesta espècie de bombeta que reflexa la llum del sol amb més potencia per a tal de solucionar la problemàtica. Actualment aquest invent és pot trobar a la gran majoria de xaboles que s’han fet a les faveles i a facilitat molt la vida dels residents de aquesta.

En els casos passats sempre hem vist processos on la gent s’implicava directament amb el objecte a causa de una necessitat pròpia que cobrir, però també hi ha gent que tot i que no tinguin una necessitat directe a cobrir aquestes problemàtiques, també és senten molt involucrades amb el procés. Per a iniciar aquest apartat començarem esmentant al dissenyador italià Enzo Mari, el qual va publicar l’any 1974 el manual d’Autoprogetazzione. En aquest manual, Enzo Mari tansmet la importància tant dels materials com del procés constructiu d’un objecte, volen que el consumidor s’impliqui en aquests ii passi a ser un consumidor actiu. El que va fer el dissenyador va ser donar instruccions per a fabricar mobles basics i les va distribuir gratuïtament per a motivar a la majoria de la població a tornar-se un consumidor actiu. El que genera aquest acte és una alternativa per a la majoria de consumidors a la industria, incitant-los a independitzar-se de ella.

Hi ha altres dissenyadors que s’han implicat tant en la teoria com en la pràctica en aquest procés i Curro Claret és un d’aquests. Amb el seu projecte “taburetes”, Curro Claret va ensenyar a la gent del carrer a crear tamborets. Tenint amb conte que el dissenyador va estudiar disseny industrial, sembla una contraposició pensar que duu a terme una acció en contra de la industria però ell sempre a declarat la seva relació amb ella es com  una relació d’amor odi i que creu amb la creació de una producció industrial honesta. Cal destacar la frase dita pel mateix dissenyador “ El disseny no es tan sols cosa de rics”.

Per a últim podrem veure la composició anomenada Autarky duta a terme per el estudi Formafantasma. Aquesta exposició és un gran exemple de com el material és pot desenvolupar encara més, ja que aquests han creat objectes com bols o lampares mitjançant tant sols productes orgànics. Els seus resultats estan fets mitjançant un 70% de farina, 20% de diferents residus agraris i un 10% de pedra calcària. Tot i els materials de producció, el resultat final és pot veure molt professional, alhora que fa referencia tant a processos de treball com a la sostenibilitat de les accions.

El que podem aprendre del referents següents, és que actualment la industria és molt restrictiva, donant la major part dels seus serveis a la gent que té recursos. Tot i això podem observar que hi ha gent que lluita per a fer cada cop més petita aquesta diferenciació i dona alternatives a la gent amb una situació més precària per a que els nivells de qualitats de vida siguin cada cop més igualats.

És obvi que les desigualtats segueixen essent molt notables, però si reflectíssim aquest moviment a la gran majoria de la població aconseguiríem un disseny més sostenible i sobretot centrada en el individu en contés de ser centrada en el individu amb recursos econòmics. Alhora, al aconseguir una majoria de població participativa i activa en la producció, també es generarien nous punts de vista envers materials i objectes, fet que podria fer un gran avenç en la creació de aquests.

Webgrafia

Autarky by Studio Formafantasma

https://www.elperiodico.com/es/dominical/20160524/curro-claret-me-gusta-pensar-que-el-diseno-no-es-solo-cosa-de-ricos-5153044

https://www.curroclaret.com/es/dificiles_taburete.html

Halletmek. The Turkish art of speeding up design processes

Francesco Faccin

https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/756349/en-detalle-manual-de-autoconstruccion-de-enzo-mari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s