Ironicall Yard

A través de la consecució de discursos excentricistes que han generat una exacerbació de la pretensió artística i una dissociació de tal com a professió, elevada i situada en un rang inabastable per a individus de mena habitual i qüotidianament freqüents, en contraposició amb la imatge d’extraordinarietat pròpia del caràcter d’un artista, s’ha glorificat una activitat que pot ser presa en múltiples disciplines, tant polivalent com cap altre dels oficis.

Mitificar l’elocuencia de l’ artista ha estat de ben segur, en part, un recurs de caràcter purament especulatiu que ha servit per a erigir un mercat amb una capacitat economica colossal.

El títol al·ludeix a la visió poc estandaritzada que vol representar la conjugació de la praxis no tant comú però present en les produccions artístiques situades en la llunyania que permeten albirar els estaments disposats en el mercat i en la professió artística.

Duent a terme un gir de 180º, realitzem una cerca específica de les característiques que influeixen en els mecanismes actius de canvi en l’art i el qüestionament de la nostra percepció dels objectes, del món en que vivim i de nosaltres mateixos envers l’obra artística.

Aquestes reflexions són el punt de partida de l’article que engloba cinc propostes artístiques que comparteixen una aproximació i una visió peculiar i diferent de la realitat, de la professió artística, de la concepció del procés creatiu i de l’ origen del discurs artístic, fomentant el desencadenament d’un anàlisi basat en l’estranyesa i el posterior qüestionament.


Fe i Entusiasme d’Antonio Ortega, 2004; Cicle: Angle de visió 143º. Fundació Joan Miró


En aquesta primera obra l’autor parteix d’una reflexió que argumenta de la següent manera: la constatació de com només l’èxit pot fer que un artista no sembli un ingenu.


Fe i Entusiasme analitza el paradigma mediàtic que genera personatges que responen al estereotips i als valors que promouen la societat. Els personatges que representen aquest univers mediàtic ja no són famosos per la seva activitat professional sino que fan de la seva vida privada la seva activitat professional.

Yola Berrocal és el personatge escollit per l’artista i sobre la qual defineix la paradigmàtica construcció d’un famós.

El projecte tracta de construir una Oficina de Captació de Fons per a la realització d’una Figura de Cera de Yola Berrocal. Actualment aconseguir que facin una figura de cera de la teva persona està només  a l’abast d’alguns escollits, i indica la teva elevació a l’elit dels més famosos. Aquest projecte pretén irrompre des de la distància en les nostres vides i en el plantejament d’una reflexió sobre la relació entre la promoció i la fama i sobre les formes d’aconseguir-la. L’artista ha de generar un context i per això necessita visibilitat. Sense el reconeixement i l’èxit les accions de l’artista resulten ingènues i inclós ridicules.


Telemistica de Christian Jankowski, 1999; presentat a la 48ª Bienal de Venecia.

L’autor va ser convidat a la Bienal de Venecia, i per a la seva contribució, va aprendre italià, i va trucar a cinc endevins de la televisió italiana, demanant-li’s que li prediguessin el seu futur com a artista i pronostiquessin el seu èxit a la Bienal. Mitjançant una documentació videogràfica, i preguntant, l’artista remet a les preocupacions que es presenten en la constant d’un artista i que reflexen la situació i el procediment que desenvolupa un artista en el decurs com a professional. Emplea recursos mimètics i crea una relació, un vincle amb l’espectador, però a l’hora subverteix els sistemes establerts, com el mercat de l’art i els aparells mediàtics com la televisió i els formats més popular.


One-Minute Sculptures d’ Erwin Wurmn

Aquestes escultures, pretenen reubicar els objectes amb la finalitat d’humanitzar-los, i a la vegada, objectualitzar el cos humà, utilitzant com a model objectes quotidians i persones. La  proposta inclou la idea d’arribar per el camí més curt a la creació d’una escultura.

Les escultures estan dotades d’un component social que redirecciona la proposta i convergeix en la ridiculització i la vergonya, aplicant i afegint aspectes psicològics que impregnen l’obra i la impulsen. La seriositat recau en la idea, el procés creatiu és el que denomina la relativitat i la legitimitat de l’obra que és generada per subjectes aliens que demostren la capacitat de l’individu com a creador i còmplice de la creativitat.


Journal de Claude Closky, 2005 presentat al Premi Marcel Duchamp.

Closky presenta un video de 24 minuts de duració que és projectat a una pantalla. Aquest vídeo mostra un seguit d’imatges en les que a cada una d’elles li és associat un só que la representa, així crea un llenguatge que dona sentit a la imatge. El video conforma la representació de les vivències durant tres mesos de l’artista assegut al seu escritori, en el que una pila d’imatges que provenen d’Internet van inundar-lo, per la seva uniformitat i per un ús dels codis totalment determinats pel llenguatge comercial i publicitari. Aquestes imatges parlen per nosaltres mateixos i plasmen la nostra manera de concebre el món, la vida quotidiana i com la revelem. En confrontar-nos amb aquest llenguatge l’autor pretén despertar-nos, modificant la nostra manera de veure la realitat i provocar que nosaltres mateixos posem en dubte els missatges als quals ens veiem sotmesos.

Sent totalment certer Closky desxifra el context del procediment creatiu en el que es veia involucrat i exerceix amb rotunditat la clau per a la realització d’un projecte artístic.


Ding Dong de Luis Bisbe, 2005 Capella de los Condes de  Fuensaldaña del Museu Patio Herreriano.

La obra altera els protocols de control i d’ accés de la Capella redefinint els accessos per a qualsevol de les seves portes.

Finalment l’obra de Luis Bisbe posa en qüestió els principis sobre els quals es consolida la pràctica artística. Per un costat explora la naturalesa del concepte tradicional d’obra d’art implicant a l’espectador i per un altre obre una escletxa per la qual posa en crisi la institució on té lloc la legitimació d’ allò que és art. A través de inesperades fintes perceptives genera espais de pensament i de revelació de raonament productiu focalitzat.


La participació dels artistes dona lloc a un canvi de perspectiva introduïnt en el joc representatiu punts de vista inèdits i poc habituals que evidencien la ferme possibilitat de la diferencia, destacant el valor de generar preguntes que ens portin més enllà dels marcs concrets i habituals sobre els que recorre el nostre pensament.

Una mirada singular que manifesta d’es d’un plantejament artístic, l’estructuralització dels ambients concorreguts que es defineixen i determinen per una sèrie de conceptes que es proclamen plens de domini i significat, però que a l’hora descriu diverses línies d’acció que responen a la contrainducció dels valors establerts, executant el seu poder de canvi sobre el panorama artístic, utilitzant eines com la ironia, el gest absurd, la ridiculització i la implicació socio-cultural.


Webgrafia:

Fundació Miró :https://www.fmirobcn.org/

El País: https://elpais.com/diario/

Rtve: http://www.rtve.es/television

Arcadia: https://www.revistaarcadia.com

The Talks: http://the-talks.com

Viena y Yo: http://www.vienayyo.com

Vimeo: https://es.video.search.yahoo.com

Cac Málaga: http://cacmalaga.eu

Institut d’Art Contemporain: http://i-ac.eu

Web Closky: http://ww.closky.info

Rhizome: http://rhizome.org

Art Stack: https://theartstack.com

Web Christian Jankowski: https://christianjankowski.com

Patio Herreranio: https://museoph.org



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s