Produir-te les peces i complaments de moda des de casa és possible

Els cinc referents utilitzats tenen una cosa en comú, la creació de roba a partir d’un mateix amb les eines adequades. Des de fa uns anys cap avui les noves tecnologies estan presents a les nostres vides, com la impressora 3D, i ja s’han establert en molts àmbits, com és el camp de la moda. La primera passarel·la de moda completament amb dissenys d’impressions 3D va ser el 2015 a Nova York, tot i que anys abans ja s’havien produït algunes peces de roba. Actualment aquesta tecnologia és utilitzada per grans marques, ja sigui per produir dissenys per passarel·les en l’àmbit de moda o per la sola de les vambes. Tot i que a partir dels referents següents l’auto producció de peces de roba a casa també és possible, inclús amb fil, donant-nos lloc a jugar amb aquestes produccions per un mateix.

El tema principal com s’esmenta en el títol és com les màquines ens poden crear una autosuficiència i seguint unes instruccions, podríem dir bàsiques, no necessitaríem anar a comprar la roba o complements a les botigues sinó directament crear els nostres dissenys des de casa.

El primer cas a esmentar és Danit Peleg, una estudiant de disseny de moda que va crear una col·lecció de peces de vestir a partir d’impressions digitals a casa seva. Amb el material FilaFlex i dissenys de patrons flexibles en softwares com Opitex o Blender. Aquest projecte el va crear a casa a partir d’una impressora 3D, primerament amb l’ajuda d’unes nocions tècniques sobre com funcionava la impressora.

A patir d’aquest projecte tenia unes ambicions clares, textualment ella afirmava que t’obria un món de possibilitats quant a necessitats. Per entendre aquest concepte explicava que quan tinguessis fred podries imprimir-te una jaqueta o viatjar sense equipatge i imprimir-te la roba a l’habitació de l’hotel. En relació a les idees d’aquesta dissenyadora ens porta al concepte de crear-ho nosaltres mateixos, autoproduir-ho. A més aquest material pot ser reutilitzat en cas d’haver-te cansat de la peça de roba per produir-ne una altra.

El segon referent relacionat amb aquest concepte és Monika Januszkiewicz, una estudiant de la Universitat de Huddersfielden el Regne Unit, cursant la carrera de Fashion and Textile Buying Management va interessar-se per les impressions 3D, vulguen així presentar la seva tesi final.

El projecte principal responia a crear una peça de moda impresa amb 3D pel seu projecte. A partir d’aquesta premissa volia aconseguir una app que permetés als usuaris interactuar uns amb altres, compartint models digitals i dissenys. Per això va convertir el seu disseny en un arxiu per donar la possibilitat de descarregar el disseny o dissenys de roba des de l’aplicació i imprimir-los directament a casa.


Un altre cas semblant a partir d’impressions 3D és Miguel Angel, un home que té un canal al YouTube, The Maker 3DP. Aquest home es dedica a imprimir a partir de la impressora 3D, en el vídeo que m’ha interessat mostra com crear pegats per la roba.

El llenguatge que utilitza és el de mostrar com ho fa i ensenyar-ho perquè tu puguis fer-ho també sempre que tinguis les eines adequades. Aquest tipus de vídeo i la manera que està gravat no mostra un professional sinó una persona que podria ser qualsevol amb les eines adequades.


Parint de les màquines com a tal i les noves tecnologies, i deixant de banda les impressions 3D també apareixen altres formes de produir peces de moda. Com és el cas de Carrie Morrisey, una dissenyadora que a partir del tall làser crea els complements, que ven a una pàgina d’internet. El procés és molt simple, crear el disseny i deixar que el tall làser faci la seva feina, i a partir de les peces obtingudes només fa falta muntar-les. Concretament ella se centra en complements, ulleres de sol, arracades i collarets.

Aquesta producció d’on un ventall de possibilitats en l’auto producció per dissenyar-se a un mateix, els complements que un vol portar a partir d’aquesta tecnologia. Donant pas a una nova forma de produir per un mateix sense utilitzar l’àmbit manual.


Un clar exemple d’un disseny d’una màquina que et permet produir roba a casa és Keniterate, una màquina espanyola 3D, els autors d’aquest disseny són Gerard Rubio y Triambak Saxena, que observant les impressions 3D van voler portar-ho al camp del tèxtil per produir roba. El funcionament és similar al de les impressions 3D amb la diferència que funciona amb bobines de fil. A part de dissenyar per produir també estan desenvolupant una app per poder crear des d’allà els dissenys correctament a partir de patrons al mateix temps de compartir-ho amb altres persones de l’app, creant així un armari digital. Amb aquesta màquina la creació de roba des de casa teva és possible, un canvi en els materials respecte a les impressions 3D, ja que en aquesta pots utilitzar el fil. Les teves peces de vestir fetes per tu i alhora compartir els patrons i mostrar-los perquè tothom pugui utilitzar-los.

Tots aquests cinc referents tenen en comú el fet de poder produir des de casa, ja sigui a partir d’impressions digitals, la maquina Keniterate o el tall làser. La producció basada en les necessitats és possible tal com explicava la dissenyadora Danit Peleg, crear-se un abric pel fred o en anar de viatge sense equipatge i produir-te’l quan arribis seria possible. Tal com afirmen molts articles podria ser un canvi en la manera de produir peces de roba marcat per l’auto producció. Per altra banda molts d’aquests referents ho propicien al públic, com és el cas de les apps de Monika Januszkiewicz en la impressió digital o la Keniterate en la impressió a partir de fils, afavorint l’auto producció. El clar exemple d’aquesta autor producció és Miguel Angel, un home que a partir de tenir una impressora 3D crea en aquest cas el que l’interessa, com és el cas dels pegats de roba per personalitzar les camisetes, amb el tipus de vídeo que fa et proporciona la sensació de poder-ho produir tu. Demostrant que pots tenir-ho al teu abast, no hi ha una gran llunyania entre la impressió 3D i tu. Per tant basant-nos en què això és una realitat i en qualsevol moment podria revolucionar les peces de roba, en quin àmbit quedaria l’actual mercat de la moda? I com ens afectaria produir-nos la nostra pròpia roba? Sigui a nivell econòmic o creatiu?

Una cosa que s’ha de tenir clara és l’inconvenient principal, el preu d’adquirir una màquina d’aquestes, però en un futur no molt llunyà potser apareixen associacions que comparteixen les màquines per poder anar a imprimir les auto produccions, semblant a les apps que et permetrien compartir arxius i utilitzar-ne d’altres persones.

Impresoras3d.com [en línia]. [consultat 6 d’abril de 2019]. Disponible a internet: https://www.impresoras3d.com/disena-e-imprime-en-3d-un-vestido-para-su-tesis-final/

Trimaker.com  [en línia]. [consultat 6 d’abril de 2019]. Disponible a internet: https://trimaker.com/moda-imprime-tu-propia-ropa-con-tecnologia-3d/ 

3dnatives.com [en línia]. [consultat 6 d’abril de 2019]. Disponible a internet: https://www.3dnatives.com/es/kniterate-3d-ropa-250420172/

instagram.com [en línia]. [consultat 1 d’abril de 2019]. Disponible a internet: https://www.instagram.com/p/BvjyKl4lRXf/?utm_source=ig_share_sheet&igshid=11gtpw17yogsht

Youtube.com [en línia]. [consultat 5 d’abril de 2019]. Disponible a internet: https://www.youtube.com/watch?v=FX9qPtS0arY


Alba Sala González

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s