Pràctiques artístiques hackejades o que kackejen

Ana Grau

Les pràctiques artístiques són una via per a mostrar una visió crítica, a favor o en contra o simplement replantejar-nos com a societat, tots els aspectes de la vida que ens envolta. Sovint aquestes pràctiques fetes per un pintor, escultor, artista, arquitecte o cineasta per tal que, arribi d’una manera més directe i clara en alguns casos les pràctiques són produïdes o exposades des d’una visió tant transgressora com el missatge que sovint acompanya o la urgència de donar a veure i obrir els ulls a l’espectador, i societat.

Així doncs, aquest article parteix de visualitzar la reacció i posició de l’espectador o societat per part de diferents artistes, que a través de les seves pràctiques, utilitzen el buit legal o el hakeig en qualsevol aspecte d’aquestes.

Columpis de contenidors, instal·lats per Recetas Urbanas

L‘art urbà, és una de les pràctiques artístiques que lidera i va de la mà amb la transgressió. L’espai públic, tot i ser “públic”, sempre hi ha algú darrere que respon per aquell espai com a seu; sent aquesta és una de les raons per les quals l’art urbà es troba en un hackeig constant per part del grafiters que no deixaran de pintar a cada racó que puguin.


I és que aquest hackeig com aquest primer cas mostra, els artistes l’apliquen a dins de les parets i fora d’aquestes, ja no només anant en contra de les propietats privades sinó que també s’oposen amb el mateix mercat de l’art.

Shop unlit you drop, Londres 2011.

Banksy, l’enigmàtic artista urbà o col·lectiu d’artistes, sempre ha anat un pas més enllà a l’hora de deixar missatges i crítiques pictòriques, sarcàstiques, rebels i controversistes, a parets de moltes parts arreu del món. Sent un dels artistes més buscats per part de les institucions de l’art i per la policia, i més recentment després del seu escàndol a l’autodestruir amb un mecanisme preprogramat, una de les seves peces més conegudes, en plena subhasta minuts de ser venuda.


En plena venda d’un quadre del conegut graffiti: There is always hope, realitzat l’any 2002, que es troba a South Parck de Londres, Banksy com a artista que no està a favor del mercat de l’art i menys en el consumisme que genera el capitalisme, va enganyar i burlar-se de tots els assistents i treballadors que es trobaven en la sala de la casa de subhastes Shoteby’s de Regne Unit.
En aquell moment ningú va saber que fer, i és que el quadre portava al marc una trituradora de paper que, a l’activar-se el full es va començar a destruir, quedant només la meitat d’aquest sencer.

Treballador de la casa de subastes Shoteby’s observant la peça destruida per i de Banksy 2018

L’artista hores més tard, va penjar un vídeo de com ell mateix preparava, i programava la maquinària d’autodestrucció que es trobava amagada, dins de l’estructura del quadre. I oficialment va canviar el títol de l’obra per: “Love in the bin”.
Una acció que inicialment tenia una intenció de crítica i d’oposició al mercat de l’art però que com a contra molts crítics d’art van declarar aquesta acció com un remake en directe d’una peça, i d’un preu de venta de 1,18 milions d’euros va passar a valorar-se en 2,2 milions, a causa de la premeditada destrucció de la trituradora a mans de banksy.

L‘arquitectura, també en molts casos és utilitzada, com a eina per a crear projectes que integrin, construeixin o reconstrueixin físicament o socialment un espai.

A través de propostes que acullen records, i resinifiquen el valor de la història, en un context de post conflicte, o bé integrar espais o comunitats afectades, per afavorir així, un canvi en les dinàmiques comunitàries a favor de la pau i la convivència.


En aquest primer cas, a partir d’un conflicte present en la societat colombiana com és el de, el conflicte armat internacional, un projecte arquitectònic sorgeix per a hackejar un moviment que aposta per al crim i la delinqüència.

Centro de Memoria, Paz y Reconcicliación: Juan Pablo Ortiz Arquitectos, Bogotá 2013 .

Aquest projecte arquitectònic proposa una reconstrucció física i social a la ciutat colombiana de Bogotà, mostrant la rebutja al conflicte armat internacional que des de 1960 ha provocat tant dolor, violència i mort a més de 6.000.000 ciutadans colombians.
L’equip de Juan Pablo Ortíz Arquitectos decideix portar més enllà aquest projecte, i que no es quedi tan sols com a un projecte d’una construcció memorativa, i durant la construcció d’aquesta, es van posa amb contacte amb associacions de víctimes de tot el país, amb qui es van organitzar quinze cerimònies, convidant als ciutadans colombians a participar d’aquest projecte, i és que aquests, van portar terra de les seves ciutats, la que va ser utilitzada i forma part de l’estructura.

El tercer cas, també en pràctiques arquitectòniques, hi ha Michael Reynolds, més conegut com a Garbage Warrior, guerrer de les deixalles, qui porta des dels anys 70, construint cases, bio sostenibles a partir de residus.


Mostrant i lluitant per una arquitectura bio sostenible que respecti el medi ambient i canviï la visió de l’arquitectura actual, que segons la seva visió no hi ha millors recursos per a una bona construcció que els residus ja existents, reciclar-los i manipular-los per a crear habitatges amb òptimes condicions per a viure-hi.

Earthships com ell anomena a les cases que construeix, estan fetes de llaunes d’alumini, ampolles de vidre, plàstic i neumàtics.

Michael Reynolds, com a arquitecte experimental amb una visió eco social molt radical, com ell mateix defineix la seva pràctica, ha tingut molts problemes legals, ja que les seves pràctiques, van completament en conta del mercat econòmic, i de les seves construccions arquitectòniques. Mostrant la cara corrupte i negre del sistema dels habitatges, amb la que al llarg de la seva vida ha lluitat i que inclús tot i el títol d’arquitecte s’ha vist inhabilitat en alguns països, per la seva visió d’arquitectura bio sostenible.
El documental de Garbage Warrior, dirigit per Oliver Hodge mostra tots els impediments i situacions que viu sent en aquest cas ell el hakejat pel sistema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s