Sebastià Carbonell Buí                                                                                                

L’impacte de les noves maneres d’entendre la fotografia

En aquest assaig abordaré el tema de la fotografia, el qual és probablement un dels camps en què l’impacte de les noves tecnologies ha afectat més, ja sigui tant per la digitalització de les imatges, la substitució dels suports tradicionals, com per la captació, reproducció y transmissió a traves de les xarxes i la conseqüent immensa massificació del nombre d’imatges entre altres efectes.

Un dels artistes que tracta aquests temes és Joan Fontcuberta, testimoni privilegiat i alhora actor i analista teòric de tots aquests canvis des del seu començament. Llicenciat en ciències de la Informació, va iniciar-se professionalment en el món de la publicitat i això li va permetre introduir-se en els secrets de la imatge i la seva manipulació abans que apareguessin les actuals eines d’edició.

El paradigma de la veritat de la fotografia i la creació de ficcions fotogràfiques han estat sempre al centre del seu interès intel·lectual i la seva pràctica fotogràfica. Dit això, una de les obres de Joan Fontcuberta, el llibre “La Furia de las imagenes. Notas sobre la postfotografia” està construït a partir d’una extensa recopilació d’articles, conferències i treballs que ell mateix ordena per donar cos a un veritable treball sobre la fotografia digital. A continuació, Comentaré com aquest artista es vincula ell mateix amb la revolució tecnològica i els comportaments socials.


La postfotografia i ‘la furia de les imatges’, 18 Octubre 2016

<< El fotògraf tradicional ha deixat pas a una nova basant de l ’Hhomo Photographicus  >> en que, com assenyala Fontcuberta, està el Homo Pictor i l’ Homo Spectator. Com ell diu, avui en dia el esser humà és un productor i consumidor massiu d’imatges, ja sigui a la televisió, les revistes, ordinadors, tablets i sobretot i és l’element que destaca per sobre de tot, és el mòbil. Fem fotografies a tot allò que ens passa pel davant dels nostres ulls i deixar-ne constància d’allò que fem dia a dia. Un exemple clau, és la xarxa social << Instagram>>, on hi trobem l’aplicació << instahistory >> que permet mostrar a partir de fotos, gifs o gravacions tot allò que estàs fent en aquell precís moment. Com diu Joan Fontcuberta, un jove d’avui pot disparar en un sol dia més retrats o fotos que els que podrien haver fet al seu pare o avi en tota la vida.
No solament som partidaris de crear i generar imatges, sinó que a més estem sempre exposats per imatges que nosaltres no percebem, no ens fixem o que no ens adonem que som observats.
Un exemple clar són las càmeres  de vigilància dels supermercats, de les botigues, dels bancs, caixers…

Dit això, hi hagut artistes que han realitzat expressament a partir de la videocàmera diferents actes o performances per tal de reclamar-se després l’enregistrament utilitzar-lo en les seves creacions.
Un exemple és: Remi Gaillard, humorista francès. La seva fama va arribar després que desenvolupés un seguit de bromes documentades entre les que es trobava la seva aparició, disfressat de jugador del Lorient, a la final de la copa de França de 2002, on va prendre part en les celebracions i, fins i tot, va ser rebut pel president del país, Jaques Chirac.


Final de la copa de França de 2002



El seu lema és el següent: << C’est en faisant n ‘importe quoi qu’on devient n’impote qui >> que vol dir; << és fent qualsevol cosa que un es converteixi en qualsevol >>.

Els vídeos de la seva pàgina web han tingut és de 1.200.000.000 visites, i el seu canal de Youtube té més de 6,3 milions de seguidors.

La tercera artista que treballa sobre la imatge és Ariella Azoulay; professora de Cultura visual i fotografia a la Universitat de Tel Aviv d’Israel.

Per a ella la fotografia és un contracte que s’estableix entre tres actors ( el que és fotografiat, el fotògraf i el receptor ), el poder resideix en el fet que genera un intercanvi difícilment regulable o que no está ben establert, tant política com econòmicament. Per aquest motiu Ariella diu que la fotografia és l’únic espai en què encara es poden expressar els seus drets d’imatge.

En aquest treball innovador, Ariella Azoulay ofereix un replantejament convincent de l’estat polític i ètic de la fotografia. En el seu extraordinari relat del contracte civil de la fotografia, revisa a fons la nostre comprensió de les relacions de poder que sostinguin i fan possibles significats fotogràfics.

<< Azoulay sosté que la fotografia és un conjunt particular de relacions entre individus i el poder que el governa i, alhora una forma de relació entre individus iguals que limita aquest poder. >>

El seu llibre mostra les fotografies israelianes de la premsa d’episodis violents als Territoris ocupats i interpreta diverses fotografies de dones, des de les famoses imatges del fotògraf stop-motion Eadweard Muybridge fins a fotografies de la presó d’Abu Ghraib.

Ariella Azoulay formula la seguent pregunta: en quines condicions legals, polítiques o culturals és fa possible veure i mostrar certes imatges ?


The Civil Contract of Photography Ariella Azoulay, 2008.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s